NO CAL QUE ENS DONEN LES GRÀCIES
‘Gràcies’ ha estat la paraula més usada per part dels diferentes Directors Generals i les
Presidències del Consell Rector quan s’han adreçat a la plantilla d’À Punt.
Quan cobrim una DANA ens donen les gràcies. Quan informen d’un procés electoral ens diuen gràcies. Quan passem del 3% d’audiència tornen a donar-nos les gràcies. I ara que hem batut el rècord i superem el 4% reiteren l’agraïment. I ja hem perdut el compte.
El motiu és que la gestió dels Recursos Humans que està fent l’empresa va en sentit contrari a l’esforç i al bon treball fet pels treballadors i treballadores de la casa i que es demostren tant als serveis informatius com també a la resta de departaments. À Punt és (encara) un mitjà públic declarat servei essencial, però estem molt lluny de ser un referent en quant al respecte i les bones pràctiques en matèria laboral. De la negociació, i en molts casos els acords, hem passat a la imposició. A la falta de respecte al nostres drets individuals i vulneracions dels col·lectius fins a límits, en alguns casos, innaceptables.
La millora del producte final es fa ara sota amenaça de comissió informativa i de possible
sanció. Els reglaments interns han deixat de ser d’obligat compliment. I s’usa el període de
prova que han de pasar els treballadors, com una aplanadora sense el més mínim respecte a les persones. La conciliació per via del teletreball és una quimera. I molts companys assumeixen funcions que no els són pròpies i responsabilitats que no els són retribuïdes.
No tot val per l’audiència i ja estem farts. Deixen de jugar amb nosaltres al pal i la safanoria. I no busquen excuses perquè només vostés, directius d’À Punt, són els únics responsables d’un model de gestió que demostra un desinterés absolut per esta plantilla i que posa en perill fins i tot el seu futur. Això sí, cada dia que passa estem més aprop d’unes oposicions que no tenim temps per a preparar i que vostés volen que tinguen un format que beneficia més a qui està fora que als de dins.
El remat, están tractant-nos com si foren mercaderies i tot demostra que no pensem pararse ahí. La prova és que ja han començat a externalitzar-se treballadors i programes que haurien de ser propis. Una pràctica que ja està denunciada als tribunals però que de no
aturar-se suposarà la creació d’una plantilla paral.lela. Treballadors en precari i desprotegits quan hauríen de ser de plantilla i el seus llocs de treball formar part de les Ofertes d’Ocupació.
Pitjor encara ho tenen els companys que treballen a les productores. La falta interesada de
supervisió de l’empresa els comdemna a condicions salarials i de treball míseres.
Senyores i senyors directius, siguen valents i en lloc d’evitar el conflicte amb els polítics miren d’exigir-los públicament els recursos i el personal que és necessari. Proposen als legisladors canvis en la llei que no causen rebuig entre la plantilla perquè no els beneficia en res.
Breguen davant els consellers perquè els treballadors i treballadores tinguem un conveni digne i lluiten per la continuitat de l’actual capital humà. Exploren totes les alternatives per
poder revertir els serveis ja externalitzats tal com el govern valencià està fent en la gestió dels hospitals i de les ITV.
Però si finalment no volen fer costat amb estos requeriments (i només vostés sabran per què) al menys siguen respectuosos amb els nostres drets. No ultrapassen els límits legals. Treballen pel diàleg, l’acord i l’enteniment i escolten la veu dels representants sindicals que, els agrade o no, som la veu de la plantilla. No tornem a caure en errors del passat.
Nosaltres no volem més DES-GRÀCIES.
